La Montagna che Ispira: De not co la lùnò n’ciel – di Domenico Franzelli

 – Dai, va, va,
va che gom de rià n’fin là!
E gom de eser svelc,
che me òre eder l’ciel.

 – Va chì po’! l’ciel l’è za che.

 – Ma l’è miò chel che dise me.

 – Sta a eder ades eh, che de ciel
ghe n’è ù che l’è miò chel!

 – L’ciel l’è semper chel,
ma chel che dise me l’è po’ bel.

– Alurò va aanti te,
che me ta egne re.

L’è ise che l’tep l’pasò,
e n’tat la luce la sa sbasò;
òre di la luce del sul,
che n’tat edom amò la n’font,
e se la lùnò la stentarà amò n’po,  
de che a poch, l’ciel l’sarà tòt fosch,

 – Dai Gino, n’pisò l’fanal.

 – Qual fanal? La pilò che go me
la fa n’lùmì per eder n’pit po’ be,
l’fanal l’galà Lino sòl capel,
e chel l’ga fa luce po’ al ciel.

 – Ghif chi de ciciarà oter dù n’somò?
Ghif gnemò ist che lùnò che ghe fò?

 – Adò che l’è riat lù l’po’ bel;
Ghet riat a fa finì l’cincel?

– Se nè! Ades i fa sito lùr,
ma ciciarif oter dù, e po’,
n’muchilò de na de lenò;
n’simò, gom de ria tòc n’semò.

– Inotrò! Som mai stac bù de fal,
tòc n’semò sarom forse finit la senò,
quan che tòc garom mangiat e biit ase.

 – Còntet so chi po’? gom mai fat gnè chel.

E n’tat riò giù che gom mai vist,
l’è zuen e l’è ise che l’ma dis a noter:

– Ardì oter ciciarù,
che me l’è la primò oltò che egne,
e sti sùcùr che egnaro amò,
ma garif de fa tòc come me va disaro.

 – Ma, ta set mai gnit,
e ta òt dim come gom de fa?
Chi set te e chi ta mandat?
Ta egnaret miò dal Segabiel?

 – No ne! Egne da Piòedese e fo l’frer,
se ta n’teresò de sail, e se ta gareset bisògn.

 – L’frer? Me pader l’ma disiò
che a Piòedese l’gniò a fa ferà i och,
perché le ghiò dei frer che faò de tòt.

 – Certo, l’fo po’ me chel mister le,
però me ga fo po’ i bisigulì a le oche.
L’è a Pifiù n’vece che i ferò apenò i och,
e i dòperò l’martilì de paiò.

 – Alùrò, no parlom pò, gom capit tòt;
va aanti te, e no ta egnom re,
fin che riarom sòl mont,
e po’ dopo, quan che turnarom n’dre,
starom mai daanti, ma semper dire de te.

 – Te, Gino, perché ghet dit ise a lùle?
Perché ghet lasat che l’sae lù a guidam?
Ma sòmeat che l’tae fat porò.

 – Porò nò, però, n’po de sùdisiu se eh;
la zent de chei paes le l’è miò come noter,
ghet sintit chel che l’fa de mister?
Tòc chei che fa l’frer n’chei paes le,
l’è mei lasai boer nel sò bròt.

 – Ah, go capit, se l’è ise la ma a be pò a me.

Clicca qui per scaricare la traduzione.

Domenico Franzelli