La Montagna che Ispira: L’bosch de utuèr – di Domenico Franzelli

L’bosch de utuèr (Il Bosco d’Autunno)

L’penser l’cor; ghè re a leà l’sul,
n’spelùmi òmid l’scarabòciò la terò.
La ghèbò d’arzent la quarciò l’ariò fredò,
po’ n’sò, i ram i sa n’crusò n’de n’pòst misimbrì,
l’gamb magher l’sa slongò a troà l’sul che nas.
N’ve miò fò de cald dal ledam che ghè sòl prat.
L’è n’fischitì sfùrsat che sa sent che visì,
l’taiò l’filitì de fèr che ‘la n’gabbiò e l’sercò ariò liberò. 
L’sifol stagn l’aidò na bròtò situasiù e l’scond le culpe.
La tunadò del sciòp la ruinò la calmò,
l’eco n’lontanansò, l’sa sciodò e l’turnò de culp.
L’è semper na caciò grasò e predò. ‘nosentò.

Clicca qui per scaricare la traduzione

Domenico Franzelli